Temps era temps. Torrelló, fotògraf

 
 

Palma un altre temps. 60 anys mirant Ciutat

Joan Llompart "Torrelló"

Palma: Dolmen, [120] pàgs.

Palma un altre temps és el títol que Torrelló ha posat al seu llibre i que identifica, descriu i defineix la seva proposta. És una recopilació de les seves fotografies realitzades sempre per al Diario de Mallorca que ens acull, i que per tant formen part del seu fons gràfic. Fotoperiodisme pur que fa entenedora l’evolució de la Ciutat, o si més no, ens mostra una ciutat desapareguda ara ja per sempre; un altre temps que desfila en estampes que són narracions.

Entre els anys de 1963 i 2003 Joan Llompart Torrelló va il·lustrar la vida mallorquina amb les seves fotografies que captaven tot allò que succeïa al carrer i al nostre món, i ho va fer de manera sigil·losa, amb un respecte gran pels protagonistes i les situacions, i aconseguint que no es notés que ell hi era: hi era només per captar l’instant, tan únic com les fotografies que feia amb una màquina del moment, en que no hi havia possibilitat de repetició, i on el clic de la seva càmera sonava només una vegada copsant el moment. Seixanta anys mirant Ciutat és el subtítol del que mostra aquest llibre.

Joan Llompart “Torrelló” va esser l’any 1963 el primer fotògraf -i l’únic- del Diario de Mallorca i va gaudir de fer-se invisible a la ciutat per a poder captar com si no hi fos tot el que passava: dels anys 50 són les primeres fotos, dedicades a la seva barriada de la Soledat on el prologuista d’excepció del llibre que és l’ex-batle Ramon Aguiló també jugava a bales (ja fossin de terra cuita o metall abans que no de vidre com ara) tot a punt per iniciar-se, com Torrelló, al món de la fotografia; la resta de les concordances entre ambdós, llegiu-les al llibre.

Els altres textos que acompanyen les fotografies corresponen a Matías Vallés en el comiat que li va dedicar l’any 2003 tot mencionant com les fotografies de Torrelló sempre oferien una realitat alternativa a la contada pel periodista. Exacta aportació la de Vallés a la lectura de la narrativa del fotògraf. Com la fotografia pot esser tant o més literària que un bon text.

L’epíleg el posa una altra gran coneixedora de la ciutat a peu de carrer com és la també ex-batlessa Catalina Cirer, qui no pot més que donar-li les gràcies a Joan Llompart per aquesta feina de memòria que les seves visions ens permeten.

Té Torrelló un llibre de les seves fotografies dedicat a la Soledat, com també altres al futbol a Mallorca, o als retrats d’”estrelles” fets al llarg de tants anys de cròniques periodístiques, com al creixement del rei actual Felip VI. Però aquesta és la publicació en què reuneix un compendi del que ha volgut fer i dir amb la seva càmera Leica M3 al llarg d’una vida. Sempre rere la mateixa càmera, invisibilitat per ella i el seu gegantí bigoti. Sempre contant històries d’allò que succeïa a la ciutat, sempre pensant en l’objectiu final: el periòdic; per tant, sempre narrant notícies o contant històries.

Així, doncs, Torrelló ens aporta un recorregut per com era la ciutat les dècades dels anys 60 i 70 i de com s’hi vivia: crònica de Ciutat gràcies a la qual podem posar en marxa els mecanismes propis de nostàlgia, ara que és més impactant que mai la rapidesa de la transformació del nostre entorn i de la nostra manera de viure. Records de llocs desapareguts o transformats, record de com érem, anàvem o ens movíem, de com vivíem el carrer, d’on paràvem i com ho fèiem, de canvis tan impactants com els urbanístics, amb la transformació de la plaça major o els carrers ara de vianants, tot sempre amb un punt d’humor que és l’aportació particular de Torrelló a la seva visió periodística, fent palesa la transformació de la ciutat, els nouvinguts, els nous usos del turisme, la ciutat convertida en pista de competicions, els fets polítics i reivindicatius, fins i tot una molt curiosa fotografia datada el 1995 (la darrera cronològicament) que ens fa tornar ben enrere, amb l’arribada del vaixell carregat d’aigua per una illa desproveïda per sequera, com si tanta evolució ens fes tornar enrere. O com si la vida no fos més que un cicle que dona voltes en cercle.

***

  

Publicat a Bellver, suplement de cultura de Diario de Mallorca, el dijous 25 de juliol de 2019