«Llenguatges sonors des dels anys seixanta fins a l’actualitat» donava nom a les jornades d’estudis històrics locals d’enguany, que l’Institut d’Estudis Baleàrics ha organitzat a l’Arxiu del Regne, tornant a Palma després d’uns anys amb seu a les altres illes. Els nous llenguatges musicals de les Illes volia dir per als organitzadors l’evolució d’allò popular, fent servir la terminologia anglosaxona ‑popular music-, de manera que les ponències presentades encaixaren en aquest compartiment, si bé no ho feren totes les comunicacions, perquè jo sóc la primera (però també sé que no sóc l’única) que no comparteixo aquesta classificació estanca d’allò popular front allò clàssic, ni que parlar del món de la dita música urbana signifiqui referir-se a «subcultures, marginalitat i underground».
Malgrat precisament aquesta ponència que Tomeu Canyelles dedicà al Marc sonor per a una cultura no oficial fou una de les més clares, amb un repàs a l’escena musical molt seriós, excel·lentment regulat en el temps del discurs i molt amè. Aquesta ponència es complementava amb Els contextos de la música que analitzà Francesc Vicens; no debades ambdós estan acostumats a treballar plegats i en conjunció, com també demostraren en la coordinació d’aquestes jornades.
Si bé és cert que és difícil explicar el fet històric i evolutiu del videoclip en tan poc temps, també ho és que ens quedarem amb ganes de copsar-ho més enllà de rebre una sèrie de noms de gent que hi treballa. En quan a les comunicacions, com no podia esser d’altra manera, tenguérem una barreja que apuntà temes que tal volta ens agradaria veure desenvolupats i encertades aproximacions al fet identitari illenc, des de l’ús de la música a les neofestes segons l’antropòleg Marcel Pich fins a l’experiència que pren forma en el disc Ferments d’en Miquel Brunet.
Tornant a les ponències, el punt d’investigació intrèpid l’aportà Bàrbara Duran amb la seva visió Dona, música i cos, en que recorregué la transformació del paper femení en la performativitat del ball, en una visió sempre engrescadora. Del ball i el sentiment de tradició en tornà parlar Eugènia Gallego; ambdues ens deixaren palesa la necessitat d’estudi del concepte de tradició i la importància dels nous canals d’interrelació que aporten les xarxes socials i la internet.
Música, festa i identitat d’Antoni Vives fou la ponència que arrodonia aquestes jornades, amb una proposta prou agosarada sobre la deconstrucció de l’alteritat mallorquina que dona sentit i explica l’estructura de la festa de la Mucada de Sineu; per a mi, el treball més innovador dels presentats i amb uns fonaments teòrics prou ferms.
Llàstima que l’apartat filològic que confiàvem gaudir entorn als paral·lelismes i confluències entre música i poetes illencs es quedés en la presentació d’una web institucional que poc i de lluny explicava, fora d’uns minsos exemples.
Només ens queda, doncs, que tot això prengui materialitat en format llibre; feina embastada, sia dit.
***
No hay comentarios:
Publicar un comentario