Portada

Portada

miércoles, 30 de enero de 2019

"Sara i els silencis": El fluir de la vida en música


Sara i els silencis / Maria Escalas
Barcelona: Ara Llibres, Ámsterdam, 2018


Quin goig inesperat llegir a un músic. Llegir la vida feta música: no només és com s’escolten les músiques que sonen, és també el divertiment que acompanya tota la novel·la: la cantarella dels sons que ens envolten, els acords que fan els telèfons i els timbres tots, el joc de tònica-dominant que acompanya l’obertura de la carpeta que conté la partitura que la protagonista, Sara, decideix reemprendre.

D’això va aquesta novel·la, de la voluntat de collir un mateix les regnes de la seva vida per arribar a viure-la en la seva plenitud. Com podem deixar anar la vida o com podem decidir enfrontar-nos-hi per extreure’n el millor.

I és aquesta la novel·la d’un músic, i per tant la plenitud de la seva vida serà aconseguir donar forma a la seva creativitat, com a intèrpret també, però fonamentalment com a compositora. I també com a persona: es planteja aquí la valentia en les relacions personals, la no-submissió a l’home que tants problemes és ha donat al llarg de l’existència com a dones, la realització d’una mateixa com a persona, com a mare, com a malalta. A aquesta novel·la es plantegen -i tal volta es resolen- qüestions de la vida que sorgeixen especialment com a dones, però també com a persones.

La protagonista -la Sara- pateix un càncer i un trencament de parella que l’enfronta a la vida en majúscules. Tots en la nostra vida ens podem deixar dur, o treure de nosaltres mateixos allò millor. A vegades cruel, què bé resol Maria Escalas aquesta proposta de lluita per la vida. Entremescla somnis en què es barregen sexe, plaer, mal i mort amb una escriptura interioritzada amb què la veu en tercera persona de la protagonista ens és molt propera, i que es fa fluida pels constants diàlegs i intervencions de missatges de xarxes.

Un text molt ben plantejat, que s’enfronta amb duresa a situacions de la vida tan crues com el càncer, l’avortament o la violència de gènere, però també a les relacions de parella i els permisos que ens hem donat per decidir de la nostra vida: vides que es viuen a mitges.

Aquesta és una novel·la plena de vida, que flueix amb música, des de la música, plena de música. Contada per una dona músic, que ens parla de com enfrontar-se a la creació: “no pots crear des de la contenció. Ni un rèquiem, ni res de res. T’has de mullar. Has de donar-te tu mateixa. No pots crear tenint por d’emocionar-te”, però també de l’intangibilitat de la música, del pensament, de la vida, fins que aquesta esclata, pren forma d’obra: “¿Què passa amb la música escrita que no s’ha tocat mai, no existeix? Es com les altres vides possibles, les que hem triat de no viure i tenim penjades en un racó de l’ànima? És com el que pensem, que es queda penjat en un plec del cervell, i ens ocupa lloc al cor, però no és tangible? Tanmateix, però, la música no és tangible”.

***
Publicat el 20 de desembre de 2018 a Bellver,
suplement de Diario de Mallorca

martes, 22 de enero de 2019

Lluminosa harmonia



HARMONIE DU SOIR Ensemble
Mozart – Beethoven. Wind Quintets
CD. PLAY CLASSICS, 2018


L’ús metafòric de la poesia de Baudelaire dona nom a l’ensemble Harmonie du Soir, malgrat en el disc de presentació del quintet, semblen més lluminosa que no vespertina harmonia. Un joc de paraules que prové del poema Harmonie du soir que Baudelaire dedica a la música al seu conegut aplec Les flors del mal. Poc habitual formació la d’aquest quintet de vent amb piano, que s’ha atrevit a enregistrar tal volta les dues peces cabdals del classicisme per aquesta formació: els quintets per a vent de Mozart i Beethoven, dues peces prou interrelacionades.

Anem per parts. Qui són aquests músics: Carlos Fortea a l’òboe, Silvia Insa clarinet, José Vicente Tatay fagot i José Francisco Fortea a la trompa son alhora membres de l’Orquestra Simfònica de Balears i companys en agrupacions de càmera com el Quintet Lluís Vives amb el què duen una interessant trajectòria. Afinitat que es nota, i molt, a la gravació que ara presenten, juntament amb el cinquè membre, el pianista Enrique Bernaldo de Quirós, radicat durant un temps també a Mallorca, on segueix gestionant activitat concertística.

Quin és el programa: els dos quintets per a vent dels grans dos músics del classicisme: Mozart i Beethoven. La composició de Mozart correspon al seu període de maduresa, propera al treball compositiu fructífer del concerts per a piano, i amb els que manté una similitud. Mozart presenta a aquesta obra un diàleg entre el piano a manera concertant i l’ensemble que fa les vegades d’orquestra en miniatura. Té tot el refinament de la millor obra de cambra a la manera aristocràtica del classicisme pur i assolit com és el del millor Mozart.

Però és que l’obra de Beethoven també té molts d’aquests trets. És, per contra, una obra de jovenesa d’un músic que, malgrat tenir ja un llenguatge que el fa personal, no ha fet eclosió en la seva rebel·lia que el farà salvatgement innovador, encara. Escrita només una dotzena d’anys rere la de Mozart, malgrat encara la primera no es trobés editada, és inevitable pensar i creure que Beethoven la coneix: en primer lloc és també l’única obra del seu catàleg per aquesta formació; és fidel en l’estructura a la primera i, finalment, li fa un homenatge en l’ús del tema de l’aria de Zerlina mozartiana del Don Giovanni.

L’altre paral·lelisme ho explica el crític Justo Romero a les notes: l’abraçada en Mi bemoll, diu ell: ambdues estan escrites en aquesta tonalitat, per altra banda còmoda i per tant habitual per a instruments de vent. No deixa d’esser un motiu més de relació.

Tenim entre les mans una gravació realitzada als estudis de la discogràfica PlayClassics a Madrid estant, i que els músics, establerts a Mallorca, acaben de presentar en concert en la primera edició del Festival George Sand celebrat a Palma. Es un treball primorós en què el joc de veus dels instruments és equilibrat i nét. I que pot resultar una gravació de referència d’aquestes dues obres, no massa habitual en discografia.

***
Publicat el 13 de desembre de 2018 a Bellver,
suplement cultural del Diario de Mallorca