Yolanda Trigo no ens proposa una autèntica “distopia urbana” en la seva exposició. Les
definicions en castellà sempre inclouen el terme indesitjable; l’Optimot,
en canvi, suavitza a partir de la seva consideració com antònim del terme utopia dient que distopia és el “lloc o
estat imaginari on tot és oposat a una situació ideal com la que planteja una
utopia.” Les narracions que Yolanda Trigo ens ofereix amb els seus fotocollages no em semblen gens oposades
a la utopia, a mi.
Urbana,
tan urbana com l’imaginari que mostra a partir de la ciutat de Palma.
Recorreguts infreqüents que ens fan mirar i tornar mirar fins ubica’ls. Ho he
dit, jo em quedaria a qualcun d’aquests racons, amb bestiola inclosa -o no-. Gaudiria
un horabaixa damunt xarxes al port de pescadors vora la sirena avarada, tal
volta la més maca de les seves propostes
fotogràfiques: discreta sirena avarada a la serenor del capvespre en un dels
pocs molls autèntics que li resten a Ciutat.
Res
indesitjable. Jo em ficaria -per a quedar-m’hi- en moltes de les seves
històries, perquè cada fotocollage és
una narració. En blanc i negre, com la porxada de la llonja amb el rètol Las
Vegas a color; com la dama despistada perseguint una papallona en blaus. Si a
aquestes peces el color juga un paper molt efectista, en altres el color brilla
en plenitud, la dels objectes i bèsties afegides a escenografies urbanes
triades amb intenció clarament narrativa. Palma, Mallorca tota com el lloc
triat per les cites i propostes. En altres el color tamisa la llum fins semblar
un sèpia homogeni. De la mar que ens aïlla en l’home sense cap fins les figures
que sorgeixen de la mateixa mar per afegir-se a l’imaginari de la ciutat. O la
mar que cerca el bus captiu al carrer anegat. O els racons d’arquitectures com el
pati amb arcada en que ens rep la japonesa amb ombrel·la on guarir-nos.
No veig distopia
on Yolanda Trigo situa les seves narracions urbanes. Jugant a mesclar elements
fotogràfics extrets d’internet per a situar’ls sobre imatges emmagatzemades a
instagram. Es una proposta de personalització de la fotografia a les xarxes;
com la insinuació d’allò més personal pot tenir origen en la suposada impersonalització
d’internet. Insinuació, dic, perquè Yolanda Trigo, amb tot i situar les imatges
agrupades a pàgines a manera d’un còmic amb les seves llegendes, el que fa és
proposar històries de lectura de l’urbanitat i els seus paisatges, els
arquitectònics però també els del carrer, com els marins o els més camperols.
Distopía urbana, exposició de fotocollages de Yolanda Trigo
Galería Horts1, calle
Horts 1, Palma
Del 2/2 al 28/2 de 2018
