Això no
és un Alart -o sí-, si es vol un Alart d’incitació a la restauració
-local-. Gastronomia amb copa de plàstic, es a dir, taules a terrasses plenes,
o reservades per omplir-se, mentre dalt l’escenari -em referesc a la plaça de
la vila- es preparava un espectacle de ball: Nines, amb les germanes Miró, que va donar el sus al vespre. L’Alart com a reclam per omplir les
terrasses dels bars. Les nits de l’art que m’han agradat, jo no he tengut temps
d’aturar-me a sopar; i quan ho he volgut fer, era massa tard.
A l’esplanada
de Son Tugores, formosa expressió corporal a dos entre na Marina Salom i en Fernando
Luís. Una peça Arrelada a la terra, compenetrada
i amb moviments encertats, molt elegant per a la calorada d’estiu.
Sortosamente, allunyada d’olors i renous de taules de menjar.
Mentre, a
dins Son Tugores, un audiovisual on no es podien sentir les veus de Biel
Mesquida i les alaroneres Catina Campins i Aroa Fuentes en un esforç no
aconseguit per fer arribar la poesia d’en Llompart de la que podria esser la
millor manera: escoltant la seva veu. Llàstima. L’any Llompart al que es
dedicava el programa oferia a més d’aquest audiovisual un muntatge expositiu amb
dades de la seva vida i obra i una taula amb les seves obres que aquesta sí
feia llegiguera.
A dalt,
la proposta municipal d’un artista, en aquesta ocasió escultures del darrer
decenni de l’alaroner Tomeu Simonet -ara sense el malnom “Gorriomoixa”- que
manifestaven ben a les clares el rebuig vers la construcció que ens envaeix i
genera la destrucció de l’illa: gens plaent el tema, és clar, ni l’obra
presentada per a manifestar-ne el rebuig.
Addaya
oberta amb una col·lectiva espectacular en colors i formats, malgrat em va
captivar el cofre del tresor que ens rep a l’entrada: una de les propostes d’objectes
intervinguts d’en Pep Guerrero amb la seva característica i sempre adequada
mescla de colors i temes: preciós i preciosista el resultat. A una col·lectiva
titulada com pot correspondre Summer,
l’autor de l’obra que em reté l’atenció no consta; vaja, un altre dia em faré
endins per esbrinar les altres a què dona entrada.
A la
plaça del mercat, un concert -el projecte musical Coanegra- em fa entendre el muntatge general del vespre: funciona d’allò
millor com a reclam pels bars, que efectivament es troben de gom a gom. Enmig,
joiosa, la porta oberta amb el revister com a fita per esbrinar el lloc de
treball d’en Tolo Noguera, un dels dos creatius que enguany han obert les
portes de casa seva, amb una proposta fotogràfica prou interessant, Naturalia, de Tomeu l’Amo, i un raconet lluminós
i acollidor en què recalar-hi una estoneta. A la plaça del Rosari, pop up d’estilisme
al taller de Feel.
Sortir al
carrer era lluitar contra els bars. Més taules que lloc per espectadors; com a
mostra, la plaça de la vila tota de taules però també a vessar de gent amb l’espectacle
de dansa Nines, amb les tres germanes
Miró, coreografia conjunta de Carlos i Júlia Miró, en què d’un bagul surten els
records de l’amistat d’infantesa. Un plaer veure ballar Júlia i Martina Miró
amb la petita Nina fent de mestre de cerimònies. Espectacle seriós amb il·luminació,
vestuari adient i música engrescadora per fer un tast de bona dansa.
Em queda l’Espai Beehive del carrer Colom,
aquesta bresca de creació artesanal d’allò millor d’Alaró i els voltants que ha
vengut donant marxa als dissabtes aquests darrers mesos: sí va aconseguir una
bona riada de gent, tant per les creacions mostrades a l’interior, les
propostes gastronòmiques que omplien l’estret pati i la perfordansa que oferí
la troupe de n’Alberto Trabado.
Final no per
conegut menys esperat amb Batusrram, l’espectacle
conjunt -en homenatge a Llompart- de BenArram i la Batucrack, és a dir, una
fusió de l’efectisme de la dansa vertical amb els ritmes de la batucada.
