L’Alart com un reclam per omplir els bars

Alart, Art de nit a Alaró, divendres 3 d'agost 2018

Això no és un Alart -o sí-, si es vol un Alart d’incitació a la restauració -local-. Gastronomia amb copa de plàstic, es a dir, taules a terrasses plenes, o reservades per omplir-se, mentre dalt l’escenari -em referesc a la plaça de la vila- es preparava un espectacle de ball: Nines, amb les germanes Miró, que va donar el sus al vespre. L’Alart com a reclam per omplir les terrasses dels bars. Les nits de l’art que m’han agradat, jo no he tengut temps d’aturar-me a sopar; i quan ho he volgut fer, era massa tard.

A l’esplanada de Son Tugores, formosa expressió corporal a dos entre na Marina Salom i en Fernando Luís. Una peça Arrelada a la terra, compenetrada i amb moviments encertats, molt elegant per a la calorada d’estiu. Sortosamente, allunyada d’olors i renous de taules de menjar.

Mentre, a dins Son Tugores, un audiovisual on no es podien sentir les veus de Biel Mesquida i les alaroneres Catina Campins i Aroa Fuentes en un esforç no aconseguit per fer arribar la poesia d’en Llompart de la que podria esser la millor manera: escoltant la seva veu. Llàstima. L’any Llompart al que es dedicava el programa oferia a més d’aquest audiovisual un muntatge expositiu amb dades de la seva vida i obra i una taula amb les seves obres que aquesta sí feia llegiguera.

A dalt, la proposta municipal d’un artista, en aquesta ocasió escultures del darrer decenni de l’alaroner Tomeu Simonet -ara sense el malnom “Gorriomoixa”- que manifestaven ben a les clares el rebuig vers la construcció que ens envaeix i genera la destrucció de l’illa: gens plaent el tema, és clar, ni l’obra presentada per a manifestar-ne el rebuig.

Addaya oberta amb una col·lectiva espectacular en colors i formats, malgrat em va captivar el cofre del tresor que ens rep a l’entrada: una de les propostes d’objectes intervinguts d’en Pep Guerrero amb la seva característica i sempre adequada mescla de colors i temes: preciós i preciosista el resultat. A una col·lectiva titulada com pot correspondre Summer, l’autor de l’obra que em reté l’atenció no consta; vaja, un altre dia em faré endins per esbrinar les altres a què dona entrada.

A la plaça del mercat, un concert -el projecte musical Coanegra- em fa entendre el muntatge general del vespre: funciona d’allò millor com a reclam pels bars, que efectivament es troben de gom a gom. Enmig, joiosa, la porta oberta amb el revister com a fita per esbrinar el lloc de treball d’en Tolo Noguera, un dels dos creatius que enguany han obert les portes de casa seva, amb una proposta fotogràfica prou interessant, Naturalia, de Tomeu l’Amo, i un raconet lluminós i acollidor en què recalar-hi una estoneta. A la plaça del Rosari, pop up d’estilisme al taller de Feel.

Sortir al carrer era lluitar contra els bars. Més taules que lloc per espectadors; com a mostra, la plaça de la vila tota de taules però també a vessar de gent amb l’espectacle de dansa Nines, amb les tres germanes Miró, coreografia conjunta de Carlos i Júlia Miró, en què d’un bagul surten els records de l’amistat d’infantesa. Un plaer veure ballar Júlia i Martina Miró amb la petita Nina fent de mestre de cerimònies. Espectacle seriós amb il·luminació, vestuari adient i música engrescadora per fer un tast de bona dansa.

Em queda l’Espai Beehive del carrer Colom, aquesta bresca de creació artesanal d’allò millor d’Alaró i els voltants que ha vengut donant marxa als dissabtes aquests darrers mesos: sí va aconseguir una bona riada de gent, tant per les creacions mostrades a l’interior, les propostes gastronòmiques que omplien l’estret pati i la perfordansa que oferí la troupe de n’Alberto Trabado.

Final no per conegut menys esperat amb Batusrram, l’espectacle conjunt -en homenatge a Llompart- de BenArram i la Batucrack, és a dir, una fusió de l’efectisme de la dansa vertical amb els ritmes de la batucada.