Què millor què la Simfonia dels Mil per celebrar un mil·lenar

 

Simfonia núm. 8 en mi bemoll major, anomenada “dels Mil”

Gustav Mahler

El mateix dia de l’estrena de la Simfonia número 8 de Gustav Mahler (el 12 de setembre de 1910) va esser batiada com Simfonia dels Mil, nom que manté per  doble raó: els efectius musicals que s’han d’ajuntar per fer-la sonar damunt un escenari, sense cap exageració, arriben i superen a vegades els mil components: vuit cantants solistes, un cor de nins i dos cors mixtes amb una formació instrumental que no s’aconsegueix si no es repleguen dues orquestres: sis flautes, quatre oboès, sis clarinets, tres fagots, vuit trompes, quatre trompetes, una tuba, dos jocs de timbals, percussió, glokenspiel, harmònium, celesta, piano, orgue, arpes (fins a quatre), mandolina i una secció de corda en consonància, a més d’altres quatre trompetes i tres trombons que sonen des de fora l’escenari.

L’altre motiu per a que sigui dita dels Mil respon al text. Aquesta magna peça, híbrid entre simfonia i oratori, no és menys que la culminació de la composició de Mahler, en què la veu es tractada com un instrument més de l’orquestra. La simfonia s’articula en dues parts en què s’enfronten dos textos que Mahler sap fer absolutament complementaris. L’himne en llatí Veni Creator Spiritus atribuït al monjo benedictí Habranus Maurus i datat l’any 856 en què s’exalta l’esperit creador ocupa la primera part a manera de forma sonata. La segona, que vendria a desenvolupar els altres tres moviments simfònics ‑andante, scherzo i finale‑, ho fa sobre el text en alemany de l’escena final de la segona part del Faustus de Goethe, que el que fa es celebrar l’eros creador. Escrit aquest altre el 1832, un milenar d’anys separen els textos que donen forma musical a l’afirmació de la vida que escriu Mahler com a expressió de la potència creadora.

Es realment difícil assistir en directe a una posta en escena d’aquesta simfonia, com ho és que un projecte cultural arribi al seu milenar. Nosaltres podem celebrar la festa del Bellver; la festa mahleriana, per ara, es quedarà a un calaix, raonablement, malgrat l’aposta que l’actual director de la Simfònica, Pablo Mielgo, està duent a terme: l’execució de totes les simfonies de Mahler, amb l’excepció de l’Octava, la Simfonia dels Mil. Queda poc per concloure la gesta.

***

Publicat a Bellver, suplement cultural del Diario de Mallorca, dijous 24 d'octubre de 2019