Ficció / música de Josep Prohens
Andreu Riera, piano
CD. Santa Eugènia: CASMÚSIC, CD
Aconseguir que la música que s’escriu ara mateix soni en concert és una fita digna d’elogi, com ho és que es converteixi en l’objecte físic que és un disc. A les mans tenc el CD Ficció que recull un bon grapat de l’obra composta per a piano pel felanitxer Josep Prohens. Les mans d’Andreu Riera donen forma a una lectura que, sé que treballada i contrastada amb el compositor, sembla molt personal. I que resulta, sobre tot, molt interessant d’escoltar.
El disc té una estructura seductora, que parteix amb la peça que dona títol, Ficció, pertanyent al treball de composició realitzat els darrers anys. Després d’aquesta presenta deu peces majoritàriament compostes al llarg dels anys noranta, per cloure el disc amb dos darrers treballs molt recents, Petita fantasia i Semblances, datats el 2018 i enguany mateix. Tot això dona idea clara de la continuïtat estètica de l’autor i fa parar esment a una personalitat molt definida.
És la de Josep Prohens una música que mostra un recorregut per maneres de fer al llarg del segle XX en la que destaca l’expressió sonora del color, com apunta el compositor. Té raó en proposar que és una nova visió del impressionisme en música: aquell impressionisme del segle XXI. És una música plena de color, que només amb un piano, recorr totes les possibilitats tímbriques i melòdiques de l’instrument, desplegant-se per tot el teclat fins a extreure’n les seves possibilitats.
La composició per a piano de Josep Prohens juga amb el timbre, l’harmonia però també amb la melodia, semblant tonal, malgrat ell mateix ho desmenteixi: no ho és, tonal, diu ell: és modal. Cada peça té un treball seriós per a desenvolupar-la a partir d’un mode: treballa especialment el mode segons Messiaen, però també els modes japonesos, i fins i tot els grecs; es a dir, treballa la peça a partir d’un material sonor preestablert i les seves combinacions. Per allò aconsegueix crear a cada una el seu ambient a manera d’impressió.
Aquest disc sorgeix de l’iniciativa de la Fundació ACA per a què Prohens presentés a la seva seu l’obra pianística, gravada -per sort- en part, abans d’aquesta nova resolta pel pianista Andreu Riera en una versió molt digna que ara viatja fins a Nova York per a sonar en una audició comentada per l’autor, gràcies a la Fondation for Iberian Music. Després, serà la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià a Palma on es farà la presentació. I finalment, tendrem l’opció de conservar i gaudir una gravació produïda per Eugènia Gallego feta en condicions molt dignes als estudis de Cas Músic a Santa Eugènia.
Perquè és un luxe poder fer arxiu, poder fer història de la música, amb la composició dels autors d’aquí. Especialment quan tenen tant d’interès. Per a quan la gravació de l’obra orquestral de Prohens a què s’ha dedicat en els anys en què no hi ha obra pianística?
***
No hay comentarios:
Publicar un comentario