Si cerco llibre minúscul a internet em surten poques troballes, al contrari del que m’esperava: la primera que m’interessa es refereix a llibres minúsculs més bé com a invents poètics o de difícil comercialització i distribució, especialment provinents d’editorials independents.
Minúscula -de fet- dona nom a una editorial que ens acarona amb els seus llibres vaig l’aixopluc de la cita del francès Pierre Bergounioux “No conozco libro, cuando ha importado, que no haya hecho temblar el suelo de la existencia.” Perquè d’això es tracta, d’aquells llibrets que tenen un especial atractiu, que ens poden cabre sencers dins la mà, però que acaben sorprenent per qualque raó. Centelles es la col·lecció en català de l’editorial mallorquina José J. De Olañeta que amb una dotzena novella de títols s’ha agermanat amb el centenar llarg que duu Centellas; germans alhora d’una altra col·lecció dita Petits llibres de la saviesa.
Tot plegat em duen al record els dits Crisolines que l’editorial Aguilar enquadernava en pell, temps enllà, amb lletres dorades gravades i repujades. Era -i és- com tenir tot un món a les mans. Perquè les raons per la seva estima són diverses: la mida que el fa assolidor i alhora entranyable, el preu que s’assembla més al d’un caprici que al d’un llibre i, crec que com a més important, l’univers que et posa a l’abast: un món sencer. En fer-me prop un llibre minúscul no em queda cap dubte de la seva -de la meva- disponibilitat. Em faig amb un text -un món- que sé que assoliré tot d’una; no anirà al caramull de llibres que arreplego fora tenir temps a llegir.
No hi ha més que fer una ullada al catàleg de Centelles/Centellas: totes són propostes engrescadores. Petits plaers que ens permeten copsar un tros de l’orbe. Encara no he trobat un que no em fes llegiguera: grans autors en textos breus que ens permeten un apropament a la seva escriptura, a la seva saviesa.
Damunt la taula s’han ajuntat ara mateix tres, a més amb certa relació amb l’illa: El bosque de Fontainebleau es aplec de dues cartes de George Sand amb una introducció magnífica de Jordi Quingles. Reivindicació de ecologia, patrimoni i estètica en la persona de la novel·lista que, fent venir a l’illa al músic Chopin i escrivint sobre la seva estància va iniciar un moviment de fama turística; ella seria ara de les primeres que es qüestionarien la subsistència turística de l’illa. Lliure entre llibres és una delícia de Rosa Planas il·lustrada per Rafael Canyellas en que reivindica el llibre com objecte, com a viatge interior i molt més. Per últim, dos petits assajos de la lúcida escriptora americana Edith Wharton que copsà el canvi social de principis del XX, amb uns consells motivadors sobre Cómo contar un relato: l’interès humà, l’enteniment de les condicions socials i la necessària originalitat consistent en oferir una visió nova de les coses.
***
No hay comentarios:
Publicar un comentario