S'Albufera, descripció en el record

JOAN ROSSELLÓ DE SON FORTESA

Albufera: Lluita de Braus i La Badia Llevantina, dos relats del recull Tardanies

Palma: Conselleria Media Ambient, S’Albufera Parc Natural, 2018, 40 pàgs.

El Parc Natural de S’Albufera ens ofereix un present realment engrescador: sota el títol Albufera, la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca ha reunit un deliciós aplec amb els dos relats que li dedicà Joan Rosselló de Son Fortesa, provinents de l’edició original que en feu Moll editor l’any 1949 baix el títol Tardanies, recull de les peces publicades entre els anys 1912 i 1914 al setmanari Sóller.

Què contenta em fa tenir a les mans una tasca tan primfilada de recuperació del nostre patrimoni, ja sia el parc natural de S’Albufera en procés d’ampliació, ja sia l’obra cabdal dels escriptors nostrats. Perquè llegir la prosa de l’alaroner Joan Rosselló Crespí, conegut com a de Son Fortesa per la possessió de provinença, resulta afalagador. Si bé les seves obres -curtes totes amb format d’article de diari excepte el seu relat novel·lístic El rupit-, semblen irregulars en el resultat i variades en quan a la seva tipologia, ofereix gran interès per la forma i manera de veure, sentir i descriure el món rural d’aquesta illa nostra com era ara fa un segle. Món enrere que deixem anar vers la seva desaparició perdent la riquesa de vocabulari i mots adequats a una altra manera de viure. D’en Joan Rosselló de Son Fortesa he aprés jo com era una tafona gràcies a la seva descripció primfilada; o com es celebrava la verema. Fets i voltants des raiguer que prevalen en els seus escrits, malgrat no només para atenció al seu entorn vital més proper.

Lluita de braus és un gran relat que transcorr a S’Albufera i que sense aquest entorn no tendria sentit: l’home front la natura en el seu estat més salvatge o tal volta només agressiu, en què el brau representa la bèstia lliure que, com la mateixa natura, resol els conflictes amb la força bruta. Així, els personatges humans seran na Llisa i en Pere Gamba, a manera de la bella i la bèstia, o -com diu l’autor Rosselló-, “El Sansó de Can Bauma és romàs eixellat per la Dalila de l’Albufera”, fins que “l’amor respectuós que tenia a Na Llisa s’és esvaït, tornant-se luxuriant desig de brutal venjança”. Lirisme, matisos i modernismes com aquesta vertebració dels personatges amb herois mítics per explicar les forces salvatges de la natura (i de l’home). Tot recorrent un paisatge que només la paraula d’en Rosselló sap tornar pictòrica. He volgut veure aquest text convertit en imatges per Gabriel Mayans (allà per l’any 1981), i prefereixo endinsar-me en el recorregut literari que la força de la paraula ofereix: fidel, líric i ric, molt ric en matisos, en experiències sensorials, veient passar les estacions i com la força de la natura pot esser sentimental  a la primavera, “sadoll d’aigua i famolenc d’amor” a l’estiu o poc després, tornar-se en “luxuriant desig de brutal venjança”.

La segona perla d’aquest fullet perd la forma de relat per semblar més un quadre descriptiu: una visita a l’amic Gabriel Llabrés al Mal-Pas d’Alcúdia estant permet un recorregut per la vila, les runes de Pollentia i l’exquisida descripció de S’Albufera, “avui la més fèrtil, productiva i rica de l’Illa”. La narrativa modernista d’ambient rural com defineix Pere Rosselló Bover la manera d’escriure de l’alaroner Rosselló, tot d’acord amb el mestre Josep Maria Llompart combina en aquest relat  els elements modernistes amb altres ben propis del noucentisme. Idealisme, mediterraneïtat i classicisme en les referències que parteixen de la conversió dels protagonistes en clàssics: el doctor Papirus per l’erudit arqueòleg i bibliòfil i Hèlios per l’ajudant -amanuense i lector-, qui “assaboreix la fruita i que destria les perles dins el nacre, cosa prou rara essent-li la llengua estranya”.

Quin goig recuperar la bellesa de la nostra terra en els mots bells i expressius que semblaven amagats a la calaixera de l’oblit.

***

Publicat el 24 de gener de 2019 a Bellver, suplement cultural de Diario de Mallorca