Música insensata per a piano

ANDREU RIERA, piano

Música insensata per a piano. E. Granados i A. Noguera a Mallorca

Santa Eugènia, Mallorca: CasMúsic, CD, 2018.

Música insensata ha titulat el disc Eugènia Gallego, productora musical de la gravació enregistrada per José Manuel Sánchez i que presenta la seva discogràfica Cas Music. Música insensata que, com proclamà Miquel dels Sants Oliver al diari l’Almudaina quan corria l’any 1890 en què aquestes peces que podem escoltar es congriaven, “es fa necessària... una irrupció d’insensats, de dements, d’oxigenats, no importa que; però que posin això en moviment, que una vegada en marxa no falti mai l’auxili de la reflexió i de la maduresa. Jo m’he declarat resoltament insensat”.

I com ell, Antoni Noguera, crític i gran promotor musical, aquí en la seva tasca de compositor que representa el naixement del nacionalisme musical a les illes, amb la descoberta de que la música popular podia donar el tema millor per a la composició amb els recursos expressius originats al romanticisme. D’això serà mostra aquest disc que es un goig escoltar. 

Tres danses sobre les cançons populars de l’illa de Mallorca o les Melodies populars espanyoles (Illes Balears) que Antoni Noguera escriu a finals del segle XIX tenint molt en compte la manera d’armonitzar del seu estimat Enrique Granados. Més que estimat, del gran amic que promogut per ell vingué a l’illa fins a vuit ocasions interpretant en la majoria dels seus concerts la peça en què pren volada aquest disc: la Jota Mel de la Alcarria. Una d’aquestes vingudes fou, precisament, per dirigir el concert d’orquestra en que es retia homenatge a Noguera en la seva mort (l’any 1905), i en el que va interpretar el seu propi arranjament orquestral de les Melodies que sonen a aquest disc.

Faig molta història, malgrat crec que merescuda, perquè l’obra d’Antoni Noguera ha quasi desaparegut dels repertoris. Es una figura cabdal -com diu la musicòloga Eugènia Gallego a la tesis doctoral que li dedicà-, de la modernització musical a l’illa. Doncs el disc que enguany ha enregistrat Cas Music amb Andreu Riera al piano és un homenatge a tot això: un conjunt de peces entremesclades, les mallorquines d’en Noguera amb altres sis també per a piano d’en Granados, entre elles quatre de les Dances espanyoles.

Una delícia d’interpretació, de netedat tant del piano com de la gravació, en què Riera pot sonar lleuger, delicat, decidit o fins i tot rialler. L’emperò, per a mi, és allò de barrejar la música: ara unes peces d’un, ara les d’altri. Pot ser faci més festiu el disc; imagino inclús que una sessió privada entre ells dos sonés així, “mem aquesta teva, doncs escolta ara aquesta meva...” però reconec que m’agrada més seguir les composicions per blocs unitaris. D’en Granados se’ns ofereix una mostra d’allò més relacionat amb les seves estades mallorquines, i la millor representació del nacionalisme pianístic d’en Noguera. Excel·lent com a feina de recuperació perquè entre i entre en Granados manté l’alçada. Subratllem: convé recordar i fer conèixer que tenim massa oblidada la figura senyera d’Antoni Noguera. Siguem, doncs, insensats: Noguera i Granados a Mallorca, per a piano, amb Andreu Riera. Demostració de solidesa. Només manca fer sonar aquesta gravació alt i clar, que es sàpiga, o es recordi, si més no.

***

Publicat el 27 de desembre de 2018 a Bellver, suplement cultural de Diario de Mallorca.