I si decidesc viure?
/
Tomeu Català
Palma:
Disset; Projecte Home Balears, 2019, 261 pàgs.
Sé del gran esforç que li ha costat a Tomeu Català posar
fil a l’agulla per a escriure aquesta publicació que ha sortit alhora tant en
el seu català de Vilafranca com en castellà. I si decidesc viure? s’explica en el subtítol: reflexions a partir de vivències en Projecte Home Balears, però és
més que això. Tomeu Català és l’ànima, el fundador, el cor que ha mantingut ja
fa més de trenta anys el Projecte Home Balears i és, ara, l’aprenent de jubilat,
que també és un esforç retirar-se a descansar quan la implicació vital és tan
gran.
Un cop acceptat l’envit, sembla que després de
cent-cinquanta folis i vuitanta-sis capítols, ja no tenia aturall. El què ha
fet en Tomeu Català es posar en paper el tarannà del gran Projecte Home arrelat
a aquesta terra nostra i que tants d’èxits, és a dir, persones, ha aconseguit. No
són dades, ni estructura, ni funcionament del Projecte Home Balears el que ens
conta Català -això ho deixa a les memòries anuals, els informes tècnics...- tot
i que també queda palesa la manera de treballar. Tomeu Català el que fa es anar
esfilagarsant la realitat de la feina feta. Qui de nosaltres no té una
referència directa d’una vida guanyada a Projecte Home?
Un tast del treball, la filosofia, les inquietuds i les
fites assolides és el que fa Tomeu Català de la manera més humil que ha trobat.
Com en una conversa, a partir de la vivència de la jornada ens fa cinc cèntims
de quina és la seva implicació, les dificultats, com a recopilació de
reflexions quotidianes; sempre ens sorprèn amb una història particular, o
familiar, amb una resposta a l’èxit o la desesperança de la seva feina: la de
reincorporar persones a viure la vida; la d’aconseguir compromisos per viure.
La clau és -dirà- començar a esser protagonista de la pròpia vida; és a dir, enfortir
voluntats de reinserció des del món gens llunyà de la drogoadicció a
substàncies o, fins i tot ara, adiccions sense substàncies.
Ens fa reflexionar sobre què vol dir família
desestructurada o quina podem creure és la família normal; significats de
protagonisme i transcendència; ens fa pensar en el prejudicis; en el treball
d’autoconeixement necessari per aconseguir qualsevol fita, més quan
l’estructura personal trontolla i s’ha de fer front a un possible -diu ell-
estigma social. Ajuda, recaiguda, reinserció, viure del passat, suport,
seguiment, usuari, família, solidaritat, cuirassament, sentit de pertinença, experiència,
sentiments, diagnòstic, autoestima, transparència, residents, professionals,
voluntariat, són conceptes vers els que Tomeu Català ens fa reflexionar, sempre
compartint el que ell pensa.
La publicació l’ha feta Disset en coedició amb Projecte
Home, a qui es destina la recaptació total de les ventes. Aquest llibre de
reflexions del seu president i ànima Tomeu Català és una proposta de lectura que
permet esser esmicolada i a estones; sempre se’n treu un filet de vida, de
pensament, de reflexió.
***
![]() |
| Publicat el dijous 21 de març de 2019 a Bellver, suplement cultural de Diario de Mallorca. |

No hay comentarios:
Publicar un comentario