La Colcada en llibre, una troballa singular

La colcada /

Pere d'Alcàntara Penya

Barcelona: Saïm edicions, 2018, 89 pàgs.

En un món editorial fragmentat i difícil, s’obrin pas petites editorials, que, agosarades, fan propostes noves o tal volta diferents. Amb una edició il·lustrada i de qualitat, a la manera en petit dels dits coffee-table books (gran format, tapa dura, disseny i exquisida edició; possible regal nadalenc) s’ha presentat Saïm Edicions, a camí entre Mallorca i Barcelona.

Com a primera mostra, una edició de La Colcada d’en Pere d’Alcàntara Penya prou arropada: il·lustracions d’en Toni Galmés, pròleg de Miquela Lladó, estudi introductori de M. Magdalena Gelabert i Miró i epíleg d’Antoni Trobat. D’entre les maneres d’adreçar-se al llibre he triat el fulleig de l’objecte que s’acarona a les mans i que ens duu la vista a les pàgines centrals (45 a 75) en què la lletra més gran, el disseny, el joc de l’espai blanc i les il·lustracions ens fan relliscar els ulls pel text d’en Penya.

Dit, llegit i rememorat, abans i després trobarem uns escrits que ens ubicaran el poema en el seu sentit primigeni o fins i tot de futur: obr na Miquela Lladó, la recitadora més longeva i fidel d’aquest poema en la celebració de la Festa de l’Estendard de dia 31 de desembre, que des del sentiment de què l’imaginari es dilueix, reivindica el seu recitat com la comprensió i interiorització d’allò que es vol transmetre. De l’estudi contextual i literari se’n ocupa M. Magdalena Gelabert: La Colcada és un poema de l’escriptor i periodista Pere d’Alcàntara Penya en què, a manera molt propera a la glosa, rememora en la veu d’una padrina que es dirigeix al seu nét què fou i què significà la venuda del rei en Jaume cristianitzant l’illa poblada pels sarraïns: des de l’any 1862 en què guanya un accèssit als Jocs Florals de Barcelona, passant per la publicació en el periòdic L’Ignorància el 1881 i en forma de llibre l’any 1892, comença el 1935 a esser recitat a la Festa de forma esporàdica i amb continuïtat a partir de 1965, convertint-se així en peça clau en la consideració identitària de la celebració i en símbol.

Finalment, n’Antoni Trobat, tot i partint de l’admiració vers la Festa i la inclusió del poema en ella, afegeix un punt de vista de futur de la celebració: com veure-la amb “ulleres criolles, esclaves o proletàries” (com també des del “moro que tots portam a dins”), és el que ell proposa: és a dir, què fer de la pluralitat front la identitat que La Colcada vol reflectir. A un llibre d’edició tan exquisida només li ha mancat una revisió literària de conjunt per a que la història de la recitació del poema no es repetís en dos dels textos i l’alfabetització de la bibliografia no es trastoqués.

Crec però que Saïm Edicions aconsegueix el què es proposa posant damunt les nostres taules aquest llibre. La recomanació és: llegiu aquestes vint-i-una estrofes de dotze versos, passareu un guster.

***

Publicat el dijous 14 de febrer de 2019 a Bellver, suplement cultural de Diario de Mallorca.