Recerca documental pel respecte i la dignitat

Papers tacats. Causes franquistes a Alaró I /

Marçal Isern i Bartomeu Noguera

Alaró: Ajuntament, 2018, 97 pàgs.

La història es pot entendre en tenir totes les dades i així poder analitzar-les i treure’n conclusions. Aquesta és la proposta de Papers tacats: causes franquistes a Alaró, una primera fita en aquest procés.

A l’entorn de les festes patronals, l’Ajuntament d’Alaró ha presentat la publicació  preparada per dos coratjosos trescadors en el rescat de la memòria històrica: Papers tacats. Magnífic títol per aquesta relació explicada de dades documentals vers les causes franquistes al municipi d’Alaró. La coberta reprodueix el paper tacat ‑vermell sang- del quadern que duia a la butxaca el batle Pere Rosselló Oliver de malnom Sa Maquineta quan amb intenció d’entregar-se no ho va poder fer: l’afusellaren sense més.

Papers tacats literalment i figurada són els que han aplegat conscienciosament els alaroners Marçal Isern Ramis i Bartomeu Noguera Vidal, en una feina a la que venen dedicant temps i esforços i que no s’acaba aquí. Aquesta vol esser una primera fita publicada en paper -una gran manera de donar-li fermesa i visibilitat- al projecte Totes les causes de l’associació Memòria de Mallorca. D’agrair l’interès del municipi en patrocinar la publicació, fent-se-la seva. Totes les passes en aquest compromís de donar llum a la memòria soterrada a les voravies ha d’esser benvinguda.

El treball presentat proposa un interessant pròleg de la ploma de l’historiador Manel Santana que situa l’interès de la publicació; un text introductori del que va suposar l’adveniment de les forces franquistes tot d’una a l’inici de l’encontre incivil, a cura de Marçal Isern, investigador entestat a retornar l’honorabilitat a les famílies que tant patiren la indignitat amb què els seus essers estimats desaparegueren o foren morts amb impunitat i sense poder enterrar i guarir els seus cossos; i finalment la interpretació amb reproduccions documentals del que foren els processos judicials contra alguns dels alaroners que ho patiren, recerca amb què ha tengut molt a dir Bartomeu Noguera, trescant arxius i racons, entre ells l’hemeroteca en que aquest diari que ens acull tresoreja El Correo de Mallorca o La Almudaina.

Alaró, ens recorda Santana, és un poble amb una trajectòria econòmica puixant ­‑gràcies a la indústria de la sabata‑ amb gran efervescència social i ideològica, el que fa especialment interessant allò que hi succeí.  El llibre analitza els mecanismes amb què, rere l’aixecament militar, el bàndol franquista pren immediatament represàlies contra les persones d’ideologia progressista posant en marxa una maquinària acusatòria que és la que es reflecteix en les causes documentals que han pogut replegar i de les que fan una anàlisi interpretativa.

Amb aquest estudi documental queda clar quines són les característiques generals d’aquests processos: en primer lloc, la por i l’angoixa que pateixen els acusats i les seves famílies, el que fa evident l’intent de trobar possibles atenuants no per explicar la veritat sinó per atenuar les conseqüències de les acusacions; l’angúnia que l’impacte emocional a un poble petit suposa és un altre afegit, que fa més cruel encara que els mateixos veïns es vegin implicats com a testimonis a les causes obertes, i per descomptat sense rebre cap suport dels nous protagonistes del poder en el poble, que han de consolidar la seva posició. “Aquesta illa va quedar a les fosques”, conclou Manel Santana. 

***

 

Publicat l'1 de novembre de 2018 a Bellver, suplement cultural de Diario de Mallorca.