Papers
tacats. Causes franquistes a Alaró I /
Marçal Isern i Bartomeu Noguera
Alaró: Ajuntament, 2018, 97 pàgs.
La història es pot entendre en tenir totes les dades i
així poder analitzar-les i treure’n conclusions. Aquesta és la proposta de Papers tacats: causes franquistes a Alaró,
una primera fita en aquest procés.
A l’entorn de les festes patronals, l’Ajuntament d’Alaró
ha presentat la publicació preparada per
dos coratjosos trescadors en el rescat de la memòria històrica: Papers tacats. Magnífic títol per
aquesta relació explicada de dades documentals vers les causes franquistes al
municipi d’Alaró. La coberta reprodueix el paper tacat ‑vermell sang- del
quadern que duia a la butxaca el batle Pere Rosselló Oliver de malnom Sa Maquineta quan amb intenció
d’entregar-se no ho va poder fer: l’afusellaren sense més.
Papers
tacats literalment i figurada són
els que han aplegat conscienciosament els alaroners Marçal Isern Ramis i Bartomeu
Noguera Vidal, en una feina a la que venen dedicant temps i esforços i que no
s’acaba aquí. Aquesta vol esser una primera fita publicada en paper -una gran
manera de donar-li fermesa i visibilitat- al projecte Totes les causes de l’associació Memòria de Mallorca. D’agrair
l’interès del municipi en patrocinar la publicació, fent-se-la seva. Totes les
passes en aquest compromís de donar llum a la memòria soterrada a les voravies
ha d’esser benvinguda.
El treball presentat proposa un interessant pròleg de la
ploma de l’historiador Manel Santana que situa l’interès de la publicació; un
text introductori del que va suposar l’adveniment de les forces franquistes tot
d’una a l’inici de l’encontre incivil, a cura de Marçal Isern, investigador
entestat a retornar l’honorabilitat a les famílies que tant patiren la
indignitat amb què els seus essers estimats desaparegueren o foren morts amb
impunitat i sense poder enterrar i guarir els seus cossos; i finalment la interpretació
amb reproduccions documentals del que foren els processos judicials contra
alguns dels alaroners que ho patiren, recerca amb què ha tengut molt a dir
Bartomeu Noguera, trescant arxius i racons, entre ells l’hemeroteca en que
aquest diari que ens acull tresoreja El
Correo de Mallorca o La Almudaina.
Alaró, ens recorda Santana, és un poble amb una
trajectòria econòmica puixant ‑gràcies a la indústria de la sabata‑ amb gran
efervescència social i ideològica, el que fa especialment interessant allò que
hi succeí. El llibre analitza els
mecanismes amb què, rere l’aixecament militar, el bàndol franquista pren immediatament
represàlies contra les persones d’ideologia progressista posant en marxa una
maquinària acusatòria que és la que es reflecteix en les causes documentals que
han pogut replegar i de les que fan una anàlisi interpretativa.
Amb aquest estudi documental queda clar quines són les
característiques generals d’aquests processos: en primer lloc, la por i
l’angoixa que pateixen els acusats i les seves famílies, el que fa evident l’intent
de trobar possibles atenuants no per explicar la veritat sinó per atenuar les
conseqüències de les acusacions; l’angúnia que l’impacte emocional a un poble
petit suposa és un altre afegit, que fa més cruel encara que els mateixos veïns
es vegin implicats com a testimonis a les causes obertes, i per descomptat
sense rebre cap suport dels nous protagonistes del poder en el poble, que han
de consolidar la seva posició. “Aquesta illa va quedar a les fosques”, conclou
Manel Santana.
***


No hay comentarios:
Publicar un comentario