Els orgues de les
esglésies de Mallorca /
Antoni Mulet, Arnau
Reynés
Palma: Olañeta, 645 pàgs.
Esperançadora és la situació dels orgues de Mallorca,
inventariats pulcrament i sàvia en la publicació que del treball seriós d’Antoni
Mulet i Arnau Reynés presenta Olañeta editor. Ara a la col·lecció La Foradada que tant s’ha fet estimar,
baix el títol Els orgues de les esglésies
de Mallorca, no és sinó una actualització molt primfilada i renovada
d’aquella primera aproximació que fou Els
orgues de Mallorca presentada amb el luxe de la col·lecció L’illa de la calma.
No se la troba de menys, aquella edició, perquè aquesta,
malgrat no tenir les espectaculars fotografies en color (també ara d’en Justo
González), ha canviat el format i resulta una publicació molt més útil, amb la
fotografia de cada orgue junt a la seva descripció, que també ha crescut en la
intensitat de l’anàlisi, l’actualització de les dades i l’aportació de
documentació.
D’ençà 2001 en què es publicà aquell primer estudi, que
donava notícia de la presència de 275 orgues a Mallorca des del segle XIV fins
al XX, ara ja son 280 els orgues documentats, d’ells actualment existents 124,
82 ubicats a la part forana i 42 al terme de Palma. Aquell estudi explicava i
mostrava en imatges què eren i com els teclats, els tubs, els mecanismes, les
manxes, els registres, fins i tot detalls de l’ornamentació.
Ara però, la publicació millora en l’absoluta dedicació
als orgues de Mallorca (que no de les esglésies, ja que l’únic orgue civil que
no sols es conserva sinó que s’ha restaurat i es comença a fer sonar
periòdicament segueix inclòs, és clar que actualitzat). No sols Can Balaguer
s’ha restaurat i posat en ús, també ho han fent orgues com el d’Alaró que a més
de restaurar-se, reprenen la tasca de sonar de forma habitual.
És aquest un llibre que dona fe del bon estat dels orgues
a Mallorca, perquè compta amb uns magnífics estudiosos disposats a seguir
deixant-se la pell per aprofundir en el seu coneixement i animar als
responsables i institucions a treballar en la millora d’aquest patrimoni que
especialment a Mallorca es va mantenir fora de destruccions bèl·liques, però
que ha de menester una gran atenció per al seu manteniment. Mulet i Reynés, a
la introducció, fan cinc cèntims molt clars i precisos de l’evolució de l’orgue
a Mallorca, i Pere Estelrich aporta una presentació en què prestigia el
patrimoni que suposa tenir i mantenir l’orgue, des de l’estimació més arrelada
al cor com és la d’un escolanet dedicat a fer anar la manxa, tasca que la
maquinària ha fet desaparèixer, però que imprimia caràcter, diu ell: “manxar
com repicar”.
Conèixer, estimar i valorar el nostre patrimoni i
entendre l’evolució -valga per dir el canvi de mecanismes, la introducció de
nous elements i l’inevitable eliminació d’altres- és el que fa aquest llibre,
imprescindible com a material de consulta però també per explicar, i amb allò
fer estimar el nostre patrimoni organístic i a les persones i associacions que
han fet i fan per la seva posada en valor i, sobretot, en ús, aconseguint
exactament allò: imprimir caràcter.
***
 |
| Publicat el dijous 7 de febrer de 2019 a Bellver, suplement cultural de Diario de Mallorca. |
No hay comentarios:
Publicar un comentario