Sergio Ramis In Memoriam

Abans que t'adormis / Sergio Ramis In Memoriam

Cd. Blau, 2018

Sergio Ramis podria entrar a la nòmina de músics amb curta vida i llarga producció. Va tenir cinc anys reals productius en què, a més de la creació de bandes sonores i la participació en post-produccions audiovisuals, també va escriure obres personals amb veu pròpia. Els seus companys i amics l’han retut un gran homenatge amb el disc Abans que t’adormis.

 Escric impressionada i emocionada, malgrat crec que no alterarà allò que vull dir. Duc uns dies aferrada a l’escolta d’un disc que per a mi té molt d’atoniment: no coneixia -ho reconec- al músic, compositor i filòsof Sergio Ramis malgrat la seva brillant trajectòria. No el coneixia, es vera, però ja l’enyor. Enyor tot allò que no ens arribarà d’ell més enllà d’aquest Abans que t’adormis que els seus amics i companys acaben de presentar. Va esser dimecres 19 d’aquest darrer setembre a l’auditori del Conservatori Superior de Palma -justament em trobava fora de l’illa i no vaig poder escoltar’l en directe- quan el presentaren en format concert.

Aquest disc es fruit d’un verkami, una proposta col·laborativa gràcies a la qual és al carrer. La seva ànima és el joveníssim i brillant -o brillantíssim i jove- pianista Magí Garcías Frau, que ha fet possible la seva materialització: intèrprets amb els que ambdós havien fet música més enllà de l’entorn d’aquesta illa nostra i altres col·laboradors locals, com la dissenyadora i il·lustradora Mar Oliver, que n’ha fet una exquisidesa del producte. I dos compositors que aporten obra seva, Nuño Fernández Ezquerra amb ...frente a la obscura lumbre...! mostrant-nos amb tota duresa la crueltat de la realitat, i Pablo Carrascosa amb una composició de música electrònica -;bd-, certament minimal i rítmica que incita a la dansa.

Les composicions d’en Sergio Ramis que inclou el disc parteixen de Amb què somia la natura, de 2012, peça premiada com ho va esser la seva trajectòria. Titulat al Conservatori de Palma, prosseguí a l’ESMUC de Barcelona per partir als Estats Units amb beques de La Caixa i finalment la Fullbright per grans talents. A Los Angeles, on arriba titulat també en filosofia per la Universitat de Barcelona, s’especialitza en música per a acompanyar la imatge, es a dir, en bandes sonores. En els pocs anys que va tenir havia arribat a col·laborar amb els grans com Ridley Scott i va aconseguir guardons per alguns dels seus treballs.

Així, la seva música es eclèctica perquè és molt propera, amb referències cinematogràfiques, descriptiva i molt aferrada a la terra, a la natura, de gran lirisme i alhora sorprenent per original. Les seves obres son per diferents formacions de cambra, però es molt clàssic en l’ús d’una base d’instruments de corda sempre amb piano com un element important, amb l’aportació de color dels diferents instruments de vent i amb poca percussió; l’element rítmic el treballa especialment amb el piano.

La brillant trajectòria d’en Sergio Ramis, músic format filosòficament i humana, se l’endut una leucèmia que en un primer moment va poder superar gràcies a un trasplantament de medul·la, malgrat -o crueltat- el va atacar de bell nou sense poder tornar a fer-li front. Farà un any el 2 de desembre. Com m’ha emocionat aquesta mostra d’allò millor que ha sabut fer: no sé si destacar la música o anar més lluny, a la presència dels amics, el primer d’ell, el pianista Magí Garcías.

Publicat a Bellver, suplement cultural

 de Diario de Mallorca, 11 d'octubre de 2018