Alquímia i reivindicació de gènere amb novel·la negra

L'amant de Rebis / Francesc Puigpelat
Pollença: El Gall Editor, 2018
Premi Ciutat de Palma de Novel·la Llorenç Villalonga 2017

Enguany els Premis literaris del Ciutat de Palma han partit cap Balaguer. Serà qüestió de bessons, o no, com el protagonistes de la novel·la que se’n va endur el Premi Llorenç Villalonga. El balaguerí Francesc Puigpelat acaba de veure publicada la seva complexa i extensa novel·la: quatre-centes pàgines dedicades al gènere negre amb detectiva com a protagonista, en paper més aviat de detectivessa -com a vampiressa-.

Novel·la negra situada en un poc coherent any 1936 -just a punt d’esclatar la guerra civil-, transita quatre parts ben diferenciades en què van tenint entrada més i més elements que proposen un final àgil, sorprenent quan ja no t’ho esperes i certament entremaliat.

El principi, però, sembla una mica lent, predictiu en el joc que està clar se’ns vol mostrar, una mica a la manera de l’Orlando de Virginia Woolf o la versió catalana del Quim de l’Aurèlia Capmany: l’androgínia com element compositiu. Ara bé, si s’aconsegueix avançar aquest començament, acaba endinsant-nos en un lloc divertit d’entrebancs de gènere negre amb reflexions sobre la intersexualitat i les visions alquímica de l’hermafroditisme o l’androgínia.

Es, però, una novel·la que vol esser d’època, i que aferrada al recurs de què està contada quaranta anys després, s’instal·la als anys setanta per fer-se massa enfora d’aquells trenta en què es vol inscriure de manera que no aconsegueix endinsar-nos-hi. No ajuden mencions errades d’obres literàries o de cinema no estrenades encara el 1936 (La fiera de mi niña no ho feu fins el 1938, ni Allò que el vent s’endugué fins 1939, no arribant a Espanya fins el 1950 per mor de la censura) ni els avantatges tecnològics com el gir postal a poblacions rurals, o l’ús massiu i quasi mòbil del telèfon, que a moments sona a tothora i es fa servir fins i tot fora de l’oficina, amb usos lingüístics molt moderns i, això sí, també amb un vocabulari preciós i que es vera que fa un gaudi la lectura del llibre.

Concloent, és una obra que pot tenir la lectura divertida d’un joc entremaliat de misteris familiars i històries truculentes que han de menester un detectiu -aquí en femení- per a sortir-ne, amb complicacions finals que li donen agilitat i diversió, però també vol esser una història d’apareguts i transformacions i de reflexió sobre el gènere, com allò que diu com “la veritat més fonda: la diferència essencial entre els dos sexes no és genital, sinó cerebral” (pàg. 279). Tot transcorrent des del mite de la androgínia present a l’alquímia, amb l’intent filosòfic de vincular aquest androgin alquímic -Rebis- amb l’hermafroditisme, que ens conduirà finalment a l’acceptació de la intersexualitat com aquella persona amb característiques alhora masculines i femenines. Tot partint del text renaixentista De occulta philosophia d’Agrippa de Nettesheim perquè, en definitiva, Puigpelat s’ho ha pres molt en serio.

* * *

Publicat a Bellver, suplement de Diario de Mallorca, el 25 d'octubre de 2018