L'amant de Rebis / Francesc Puigpelat
Pollença: El Gall Editor, 2018
Premi Ciutat de Palma de Novel·la Llorenç Villalonga 2017
Pollença: El Gall Editor, 2018
Premi Ciutat de Palma de Novel·la Llorenç Villalonga 2017
Enguany els Premis literaris del Ciutat de Palma han
partit cap Balaguer. Serà qüestió de bessons, o no, com el protagonistes de la
novel·la que se’n va endur el Premi Llorenç Villalonga. El balaguerí Francesc
Puigpelat acaba de veure publicada la seva complexa i extensa novel·la:
quatre-centes pàgines dedicades al gènere negre amb detectiva com a
protagonista, en paper més aviat de detectivessa -com a vampiressa-.
Novel·la negra situada en un poc coherent any 1936 -just a
punt d’esclatar la guerra civil-, transita quatre parts ben diferenciades en
què van tenint entrada més i més elements que proposen un final àgil,
sorprenent quan ja no t’ho esperes i certament entremaliat.
El principi, però, sembla una mica lent, predictiu en el
joc que està clar se’ns vol mostrar, una mica a la manera de l’Orlando de Virginia Woolf o la versió
catalana del Quim de l’Aurèlia
Capmany: l’androgínia com element compositiu. Ara bé, si s’aconsegueix avançar
aquest començament, acaba endinsant-nos en un lloc divertit d’entrebancs de
gènere negre amb reflexions sobre la intersexualitat i les visions alquímica de
l’hermafroditisme o l’androgínia.
Es, però, una novel·la que vol esser d’època, i que
aferrada al recurs de què està contada quaranta anys després, s’instal·la als
anys setanta per fer-se massa enfora d’aquells trenta en què es vol inscriure
de manera que no aconsegueix endinsar-nos-hi. No ajuden mencions errades
d’obres literàries o de cinema no estrenades encara el 1936 (La fiera de mi niña no ho feu fins el
1938, ni Allò que el vent s’endugué fins
1939, no arribant a Espanya fins el 1950 per mor de la censura) ni els avantatges
tecnològics com el gir postal a poblacions rurals, o l’ús massiu i quasi mòbil
del telèfon, que a moments sona a tothora i es fa servir fins i tot fora de
l’oficina, amb usos lingüístics molt moderns i, això sí, també amb un
vocabulari preciós i que es vera que fa un gaudi la lectura del llibre.
Concloent, és una obra que pot tenir la lectura divertida
d’un joc entremaliat de misteris familiars i històries truculentes que han de
menester un detectiu -aquí en femení- per a sortir-ne, amb complicacions finals
que li donen agilitat i diversió, però també vol esser una història d’apareguts
i transformacions i de reflexió sobre el gènere, com allò que diu com “la
veritat més fonda: la diferència essencial entre els dos sexes no és genital,
sinó cerebral” (pàg. 279). Tot transcorrent des del mite de la androgínia
present a l’alquímia, amb l’intent filosòfic de vincular aquest androgin
alquímic -Rebis- amb l’hermafroditisme, que ens conduirà finalment a
l’acceptació de la intersexualitat com aquella persona amb característiques
alhora masculines i femenines. Tot partint del text renaixentista De occulta philosophia d’Agrippa de Nettesheim perquè, en definitiva,
Puigpelat s’ho ha pres molt en serio.
* * *
![]() |
| Publicat a Bellver, suplement de Diario de Mallorca, el 25 d'octubre de 2018 |


No hay comentarios:
Publicar un comentario