Damunt la pols dels morts

L'ordre de les coses / Carles M. Sanuy

Pollença: El Gall Editor, 2018

Premi Ciutat de Palma de Poesía Joan Alcover 2017

Símptoma de bona salut -literària, s’entén- em sembla que el poeta Carles M. Sanuy publiqui en menys d’un any dos poemaris sorgits d’ambdós certàmens mallorquins. Si ara tenc entre les mans L’ordre de les coses, Premi Ciutat de Palma de Poesia Joan Alcover, La condició lítia va rebre el Premi Bernat Vidal i Tomàs de Santanyí 2017, un guardó a tenir en compte també en la seva llarga trajectòria però especialment en la acurada gestió dels darrers anys.

Aquest és el resultat de la darrera convocatòria del Premis Ciutat de Palma de Poesia. Un gaudi editorial tenir a les mans, encara a les mans, l’objecte en que es pot convertir la poesia: un petit luxe de paper, camisa (és a dir, la coberta) de paper verjurat gruixut, fàcil de mantenir obert i llegir de forma plaent, un primor en gruixa, malgrat aquesta mateixa primor et deixa amb ganes de més, de seguir llegint, de percebre el cercle en què es tanca i s’obri la quotidianitat de la vida per en Carles M. Sanuy.

El pollencí Gall Editor n’és el responsable d’aquest petit plaer que tenc a les mans. Perquè la poesia és plaer en el que diu, però també en com ho diu i com t’atraques a ella. La col·lecció Trucs i baldufes assoleix amb aquesta petita joia el seu número 52. Una cinquantena d’edicions poètiques en una trajectòria que ara es troba collint volada.

Carles M. Sanuy sorprèn en aquest poemari por la claredat de la seva poesia. Trob un encert la seva estructura: a manera de pròleg o presentació, Veles i vents on partint del seu gust pel sonet l’estronca fent poesia visual de la seva descripció del que és l’escriptura de poesia: “Escrius a batzacades – versos eixuts / per veure si entre els mots – et reconeixes”. Ves si se’l reconeix, ell i nosaltres com lectors.

A partir d’aquí, trenta poemes a manera de sonet, jugant sempre amb la forma sense perdre-la mai de vista, donen peu a L’ordre de les coses, un ordre que a vegades ens pot semblar intensivament cíclic però al que ens incita a no acceptar, malgrat ens toca “resistir l’envit de cada dia” en què la vida, la memòria, però també el record, la mort inevitable ens acompanya amb els seus espectres, en què l’evocació dels llocs i les situacions ens dona coratge per seguir, per tancar el cercle que va marcant un ritme subtil de situacions planeres que, en petites rampellades, ens fa una aproximació poètica a la vida, a la del poeta però també a la nostra.

Es tot un descobriment reconèixer el gust per la poesia tan quotidiana, tan propera, i tan plena d’emoció. Clou Sanuy l’estructura del seu poemari amb una Addenda que, tot partint de T.S. Eliot i la primavera d’hivern que pren cos a l’Octubre, fa palès el renaixement de bell nou de l’esperança: “Damunt la pols dels morts, acumulada / al llarg dels segles, re-verdeja l’heura!”.

***

Publicat a Bellver, suplement de Diario de Mallorca, el 25 d'octubre de 2018