Què és cultura: Enteniment

Article publicat a Bellver: Cuaderno cultural de Diario de Mallorca,

jueves 18 de enero de 2018

De què volem parlar quan parlem de cultura? Tal volta és del fet cultural, de la Cultura, de les cultures, de la identitat cultural?

Sempre és bo començar per la definició de conceptes. El diccionari de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola després de cultiu, que també ens pot resultar útil como a concepte, defineix cultura com conjunt de coneixements que permet a algú desenrotllar el seu judici crític, però també com aquell conjunt de modes de vida i costums, coneixements i grau de desenvolupament artístic, científic, industrial relatiu a una època, grup social, etc., diu; aquesta és la que en diríem el fet cultural.

El diccionari de l’Enciclopèdia Catalana, curiosament, dedica les seves dues primeres accepcions al cultiu, tan en quan a conreu de la terra com dels coneixements i les facultats de l’home; però afegeix una tercera: es refereix al “conjunt de coneixences literàries, històriques, científiques o de qualsevol altra mena que hom posseeix com a fruit d'estudi i de lectures, de viatges, d'experiència, etc.” Aquesta és la que diríem Cultura.

En podríem fer un compendi anomenant “persona cultivada” aquella persona llegida, informada, plena d’experiències i reflexions (i viatjada, si més no). Alerta no caure en el concepte d’alta cultura, que és el que ens passa pel cap massa aviat. Persona culta és aquella que assoleix amb igual interès i fonamentalment amb obertura de ment el gran ventall de fets culturals, entenent-ho com a formes de vida. Tradició, costums, llengua o religió han d’anar necessàriament al mateix paquet? Aquí sorgeix un problema: el de la [mal] dita identitat cultural i la seva aproximació.

Cultura és tot allò que permet a la persona tenir enteniment. Crec que per alguns cultura és acceptar només allò que pensen que els defineix de qualque manera com a grup, amb allò en què es senten identificats. Fent servir les paraules del filòsof Javier Gomá a qui m’agrada seguir: “el cor és comunitari, la intel·ligència és cosmopolita”. Vivim a un món en que etnogràficament ens resultaria molt difícil encerclar als nadius pertanyents de forma clara a un  únic fet cultural. Som molts, en canvi, aquells que gaudim -per a mi és el que és, un gaudi- d’haver nascut i viscut en mig del que es podrien dir diversos fets culturals. Som també molts els que pensem que el món en aquest procés de globalització ens aporta més en quan a l’aprenentatge cultural que no ens resta.

Repetesc: desenvolupar el judici crític. És el que em sembla més important. Cultura com a mode de vida, cultura com a aprenentatge intel·lectual, però per damunt de tot, cultura com a eina per al raonament. Punt de partida del tarannà reflexiu. Benvinguda, cultura.